Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dilluns poètics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dilluns poètics. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de novembre del 2015

Dilluns poètics: El cor malalt

                  EL COR MALALT
 
Un pobre QOR amb q(malaltia singular)se’n va anar a cal metgeper fer-se visitar.-És greu? M’aconsellaque faci testament?-No, no. No cal patir:tinc el remei aquí.Li va donar vitamina CI el cor ja es va trovar bé. Gianni Rodari/
Joan Aemangué

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Dilluns poètics: La tardor que jo conec


La tardor que jo conec 
(Dàmaris Gelabert) 

 La tardor que jo conec 
té gust a raïm i cep, 
d’olivera i pluja fina, 
de bolets amb julivert. 
La tardor que jo conec. 
La tardor que jo conec 
les petjades fan crec-crec, 
botes d’aigua i un paraigua 
i el vent que s’enduu barrets. 
La tardor que jo conec. 
La tardor que jo conec 
porta figues i fruits secs, 
mandarines i magranes 
i el primer dia de fred. 
La tardor que jo conec.

dilluns, 25 de maig del 2015

El peix

Últim poema del curs 2014-2015

El peix
(Nuria Albó)

Tens la cua
virolada
tens escates
molt lluentes.
Tot nedant
obres la boca
però sense dir mai res. 

dilluns, 4 de maig del 2015

Dilluns poètics: Los ratones

Los ratones 
(Lope de Vega)                                       Il·lustració Emilie Boom

Juntáronse los ratones 
para librarse del gato;
y después de largo rato
de disputas y opiniones,
dijeron que acertarían 
en ponerle un cascabel, 
que andando el gato con él, 
librarse mejor podrían.

Salió un ratón barbicano, 
colilargo, hociquirromo 
y encrespando el grueso lomo, 
dijo al senado romano, 
después de hablar culto un rato: 
¿Quién de todos ha de ser   
el que se atreva a poner               
ese cascabel al gato?                      

dilluns, 27 d’abril del 2015

Dilluns poètics: On és el vent?





On és el vent?
(Núria Albó)

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.




                                                                                    Charles Sheeler

dilluns, 20 d’abril del 2015

Dilluns poètics: La tiza

El día 13 murió Eduardo Galeano. Brindaremos un homenaje con uno de sus escritos:


La tiza
Eduardo Galeano
A contracorazón, sin alegría, cumplía la tiza su trabajo de cada día en una escuela de Praga.
Sufría la tiza, gemía. 
Chillando hacía lo que debía: la maestra la obligaba a dibujar, en el pizarrón, palabras despedazadas en sílabas, acribilladas de acentos, y números ordenados como soldaditos en fila.
Mientras los niños crecían, la tiza encogía. 
Poquito cuerpo le quedaba, cuando la maestra la tiró al cesto de la basura.
La tiza despertó, un rato después, en el fondo del bolsillo de uno de los alumnos.

Ese niño se sentó, en plena calle, y dibujó sobre el asfalto. Con aquel último resto de tiza, el niño dibujó el viento. Y la tiza, feliz, ni se dio cuenta de que se desvanecía para siempre.

dilluns, 30 de març del 2015

Dilluns poètics: Els arbres




Els arbres
(Jacques Prévert)

Quan la vida és un bosc,
cada dia és un arbre;
quan la vida és un arbre,
cada dia és una branca;
quan la vida és  una branca,
cada dia és una fulla. 



dilluns, 23 de març del 2015

Dilluns poètics: se cayó la luna

Se cayó la luna                  
Emma Pérez

En el pozo-pozo-
la luna cayó.
-¿Quién la sacará?
-Pues quién la tiró.
-Que la saque el viento.
-No, que se marchó
a rizar el mar;
el bosque lo vio.
-Que la saque el búho.
-No, que se asustó
y salió volando
el viejo gruñón.
-Que la saque entonces,
cuando llegue, el sol.
El sol, orgulloso,
no se preocupó
de la pobre luna
que al pozo cayó.

Y en el agua- agua-,
igual que el jabón,
se gastó la luna
cuando él alumbró.