Inventem poemes

Ara que coneixem a Joana Raspall, entre tots i totes hem inventat unes poesies seguint el ritme d'alguns poemes de Joana

Dilluns poètics: El cor malalt

                  EL COR MALALT

 

Un pobre QOR amb q(malaltia singular)se’n va anar a cal metgeper fer-se visitar.-És greu? M’aconsellaque faci testament?-No, no. No cal patir:tinc el remei aquí.Li va donar vitamina CI el cor ja es va trovar bé. Gianni Rodari/

Joan Aemangué

El peix

Últim poema del curs 2014-2015

El peix

(Nuria Albó)

Tens la cua

virolada

tens escates

molt lluentes.

Tot nedant

obres la boca

però sense dir mai res. 

Dilluns poètics: Mariquita

Dilluns poètics: Canto doloroso al cubo de basura

Dilluns poètics: On és el vent?

On és el vent?
(Núria Albó)

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.




                                                                                    Charles Sheeler

Dilluns poètics: La tiza

El día 13 murió Eduardo Galeano. Brindaremos un homenaje con uno de sus escritos:

La tiza
Eduardo Galeano
A contracorazón, sin alegría, cumplía la tiza su trabajo de cada día en una escuela de Praga.
Sufría la tiza, gemía. 
Chillando hacía lo que debía: la maestra la obligaba a dibujar, en el pizarrón, palabras despedazadas en sílabas, acribilladas de acentos, y números ordenados como soldaditos en fila.
Mientras los niños crecían, la tiza encogía. 
Poquito cuerpo le quedaba, cuando la maestra la tiró al cesto de la basura.
La tiza despertó, un rato después, en el fondo del bolsillo de uno de los alumnos.

Ese niño se sentó, en plena calle, y dibujó sobre el asfalto. Con aquel último resto de tiza, el niño dibujó el viento. Y la tiza, feliz, ni se dio cuenta de que se desvanecía para siempre.

Dilluns poètics: Els arbres

Els arbres

(Jacques Prévert)

Quan la vida és un bosc,
cada dia és un arbre;
quan la vida és un arbre,
cada dia és una branca;
quan la vida és  una branca,
cada dia és una fulla. 

Dilluns poètics: M de mamá

Dilluns poètics: La barca

Dilluns poètics: La palabrota

                                 Ilustración Young Ju Choi

La palabrota 

(Silvia Schujer) 

Una palabra 

palabritera 

despalabrábase 

por la escalera. 

¡Pobre palabra! 

se apalabró 

palabrincando 

cada escalón.  

Cayó de cola 

la palabrisa y 

palabrochóse 

flor de paliza. 

 Despalabra 

pala que brota 

de ser palabra 

ya es palabrota.