Vida de Joan Miró

Dilluns poètics: el hilo

           

                                                    ilustración Paola De Gaudio

El hilo

(María Cristina Ramos) 

Cuando el hilo es muy fino

puede romperse;

la araña, que lo sabe,

lo hace más fuerte.

Lo junta en un ovillo,

lo pone a hervir,

lo perfuma con aire,

le pone ají.

De una hoja a otra hoja

tira un tendal

se ajusta los anteojos

y el delantal.

Se suspende la araña,

gira en la seda,

el sol, que está mirando,

gira con ella.

Teje en pasos veloces

                                                                      puntos de espuma                                                                       

y un dibujo en diamente

que no se esfuma.

Con capullos de aire

hila su suerte;

cuando el hilo es muy fino

puede romperse.

Pobre cigüeña

Dilluns poètics: A, de amor

A, DE AMOR

Conmigo viene la A,

la M se va contigo

no sé nada de la O,

la R no te la digo.

Una mañana el amor

lloraba con desconsuelo,

era tan grande el dolor

que no levantaba el vuelo.

Un brujo pizpiribrujo

le hizo un pizpirihechizo:

“Lengua de buey, piel de erizo,

lágrimas de somorbujo”

Y al alba se fue la A

y a la mar se fue la M

y al olvido fue la O

y al recuerdo fue la R.

Ceràmica

Joan Miró també va fer ceràmica, anem a veure alguns dels seus plats 

Nosaltres hem fet els nostres plats però amb pasta de sal en compte de fang. 
Primer fen la massa amb farina i sal i aigua. Fem els plats i quan estan secs els pintem amb retoladors

Estes són les nostres creacions

El puente

Dilluns poètics

Respostes

Mare,
per què la Lluna és tan clara?

Perquè el fred de l’espai
li ha empolsimat la cara.

Pare,
per què un ocell vola?

Perquè l’aire juganer
cel amunt el bressola

Avi,
per què s’enlaira un avió?

Perquè ha volgut ser gavina
i trobar el llunyà horitzó.

Àvia,
per què la sang és vermella?

Per què ha triat de les flors
l’esclat i el color de rosella.

No em van ensenyar

a ser un científic

però em donaren

ales de poeta.

Lola Casas