Jugant amb les línies

Observem el quadres d'Eusebi Sempere "les quatre estacions"

Què veiem? Què passa?


PRIMAVERA
-Hi ha un sol gegant.
-Jo veig un parc natural.
-El color groc són les muntanyes i el blau el cel.
-Pareixen dos troncs que s'enjunten.
-El blau és la mar.
-Jo veig dos trens amb una via.

                          



   

                                                                  ESTIU

-És un camp amb un sol groc i el cel blau.
-És l'arc de San Martí.
-La part roja és a poqueta nit.
-Jo veig un jacuzzi, la part verda és herba per a relaxar-se i fer massatges.
-És el fons de la mar, el groc i el roig són els peixos i el verd algues.
-Pareix el teatre de Nedarí.




   TARDOR

-És un forat negre menjant-se una cosa negra.
-És l'aurora boreal.
-Un camp.
                                          





                                                               HIVERN

-Un camp verd, el blanc i el blau és la neu.
-Unes escales gegants.
-És un portal a altra dimensió.
-Un laberint.
-El blanc pareix gel.
-Un forat amb aigua.
-El verd és herba i el blau oscur un rubí.



Llegim la vida d'Eusebi Sempere:

Naix a Onil (Alacant 1923). Li agradava dibuixar i quan estava en pàrvuls es limitava a fer “gargots”.

Els anys de formació treballa la figuració.

Estudia en l'Escola de belles arts de Sant Carles de València. S'instal·la a París i coneix la importància del color que preconitzava Matisse i rep les influències de Mondrian i Kandinsky que el va portar a l'abstracció.

De tornada a Espanya, s'instal·la a Madrid. Cap a 1965 inicia el seu camí més personal.

En 1985 moria en la finca “La Cova” en el camp d'Onil als seixanta-dos anys, conseqüència d'una malaltia irreversible contreta uns cinc anys abans i quan estava en el zenit de la seua fama.


Ara fem les nostres creacions amb tires de paper xarol: